La prevenció del blanqueig de diners implica necessàriament el tractament d’una gran quantitat de dades personals.
Els subjectes obligats han d’identificar els seus clients, conèixer-ne el beneficiari efectiu, obtenir informació sobre l’origen dels fons o determinades operacions i, quan correspon, conservar o comunicar aquesta informació a la UIFAND o a altres autoritats competents.
A Andorra, l’article 38 de la Llei 14/2017, de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, regula específicament aquesta qüestió.
«El tractament de dades personals obtingudes en aplicació d’aquesta Llei no està subjecte a la normativa en matèria de protecció de dades personals».
Llegida de manera aïllada, aquesta afirmació pot portar a pensar que les dades tractades en matèria de prevenció del blanqueig queden completament fora de la normativa de protecció de dades. Tanmateix, aquesta interpretació sembla excessivament àmplia.
La raó de ser de l’article 38 s’entén millor si tenim en compte que gran part d’aquests tractaments no responen a una decisió lliure de l’empresa o professional, sinó al compliment d’una obligació legal. Quan un subjecte obligat identifica un client, conserva documentació o comunica determinada informació a la UIFAND, ho fa perquè la normativa de prevenció del blanqueig així ho exigeix.
Per tant, la normativa general de protecció de dades no pot impedir o dificultar el compliment d’aquestes obligacions. Això no significa, però, que les dades quedin desprotegides. De fet, el mateix article 38 estableix que les dades obtingudes en aplicació de la Llei només poden utilitzar-se per a les finalitats que aquesta preveu i prohibeix expressament el seu ús per a altres finalitats, com ara les comercials.
A més, cal tenir en compte que la Llei 14/2017 és anterior a l’actual Llei 29/2021, qualificada de protecció de dades personals, que va renovar el marc andorrà en aquesta matèria.
És en aquest nou context que la redacció de l’article 38.3 pot resultar especialment confusa.
Una cosa és que la normativa de prevenció del blanqueig estableixi regles específiques sobre la recollida, conservació, ús o comunicació de determinades dades personals, i una altra és afirmar, de manera general, que aquestes dades no estan subjectes a la normativa de protecció de dades.
Per aquest motiu, tindria sentit revisar-ne la redacció. L’objectiu no hauria de ser limitar les obligacions de prevenció del blanqueig, sinó aclarir millor la relació entre ambdues normatives: les obligacions específiques previstes per la Llei 14/2017 s’han de poder complir plenament, però això no hauria d’interpretar-se com una exclusió absoluta de qualsevol garantia en matèria de protecció de dades.
Els tractaments de dades personals efectuats en compliment de les obligacions establertes per aquesta Llei estan subjectes a la normativa vigent en matèria de protecció de dades personals, sens perjudici de les especialitats previstes en aquesta Llei relatives, entre altres, a l’obtenció, la conservació, l’accés, la comunicació i la limitació de les finalitats del tractament.
Les disposicions en matèria de protecció de dades personals no poden ser interpretades de manera que impedeixin o limitin el compliment de les obligacions que aquesta Llei imposa als subjectes obligats, particularment les relatives a la conservació de la informació i a la seva comunicació a la UIFAND o a altres autoritats competents.
Prevenció del blanqueig i protecció de dades no són objectius incompatibles. El repte és disposar d’una redacció normativa que deixi clar com conviuen tots dos àmbits; on la llei ordinaria sigui d’aplicació concurrent i complementària a la llei qualificada, concretant-la amb especificitats sectorials.