El 10 de novembre de 2026, el Comitè Europeu de Protecció de Dades (EDPB) va aprovar la versió definitiva de les Directrius 1/2024 sobre el tractament de dades personals basat en l’interès legítim, previst a l’article 6.1.f de la normativa de protecció de dades.
La nova versió, aprovada després d’un procés de consulta pública iniciat l’octubre de 2024, introdueix aclariments rellevants sobre com han de justificar les organitzacions aquesta base jurídica i sobre les garanties que poden aplicar per fer compatibles els seus interessos amb els drets de les persones.
No es tracta d’una modificació de la normativa ni d’una prohibició general d’utilitzar l’interès legítim. L’EDPB manté les tres condicions que permeten fonamentar-hi un tractament: l’existència d’un interès legítim, la necessitat del tractament i una ponderació favorable respecte dels drets i interessos de les persones afectades.
La novetat és que la versió definitiva concreta millor com s’han d’aplicar aquestes condicions, amb una aproximació més contextual i noves orientacions pràctiques.
Quins són els principals canvis?
No tots els interessos legítims tenen el mateix pes
Una de les incorporacions més significatives és el reconeixement explícit que el pes d’un interès legítim pot variar segons la seva naturalesa i importància.
L’EDPB assenyala que un interès de poca transcendència difícilment pot justificar un tractament que tingui un impacte significatiu sobre les persones. En canvi, un interès especialment rellevant pot tenir més pes en la ponderació, sempre que s’apliquin les garanties necessàries. És fonamental fer una APIL (Anàlisi de Ponderació de l’Interès Legítim, o LIA, en anglès) abans d'emparar res en l'interès d'una entitat o d'un tercer, i saber que caldrà fer si una person s'oposa a l'interès de l'entitat.
També es reconeix que, quan l’interès del responsable coincideix amb interessos de la comunitat en general, aquesta circumstància pot reforçar-ne el pes.
La versió definitiva precisa, a més, que l’interès ha de ser real i efectiu, però pot estar relacionat amb activitats ja planificades que es prevegi desenvolupar en un futur proper. No són suficients, en canvi, interessos merament hipotètics o especulatius.
Més claredat sobre la necessitat del tractament i la ponderació
L’EDPB confirma que la necessitat i la ponderació són dues condicions que s’han de satisfer, encara que en determinades situacions les seves anàlisis puguin estar relacionades.
Això implica comprovar si la finalitat perseguida es pot assolir de manera igualment efectiva mitjançant alternatives raonables menys intrusives (que exposin a un risc menor als interessats).
La nova versió també aclareix que no és necessari elaborar una avaluació independent per a cada operació tècnica quan diverses operacions formen part d’un mateix tractament. En canvi, quan existeixen finalitats diferents, la validesa de la base jurídica s’ha de valorar per a cadascuna d’elles.
Aquest aclariment és útil per evitar tant les justificacions excessivament genèriques com una fragmentació documental innecessària.
Les expectatives raonables de les persones adquireixen més protagonisme
Un dels punts que l’EDPB reforça és la distinció entre allò que és habitual en un sector i allò que una persona pot esperar raonablement en les circumstàncies concretes del tractament.
El fet que una pràctica sigui freqüent no significa que sigui jurídicament acceptable ni que la persona afectada l’hagi d'esperar.
Per exemple, una persona que utilitza un servei digital no necessàriament espera que les seves dades siguin combinades amb informació obtinguda d’altres plataformes per elaborar perfils publicitaris detallats.
Tampoc no n’hi ha prou d’incloure aquesta possibilitat en una política de privacitat. La transparència és obligatòria, però no converteix automàticament qualsevol tractament en una expectativa raonable.
Noves orientacions sobre les mesures per reduir l’impacte del tractament
La versió definitiva desenvolupa amb més detall el paper de les mesures de mitigació.
L’EDPB distingeix entre les garanties que ja són obligatòries segons l’RGPD (idèntiques a les que imposa l'LQPD en Andorra) i les mesures addicionals que el responsable pot adoptar per reduir encara més l’impacte sobre les persones. Aquesta és una distinció que sovint s'oblida en els contractes d'encarregat, que massa freqüentment són meros resums de les obligacions legals estipulades a l'LQPD, sense aportar res.
Entre els exemples d’aquestes mesures addicionals destaquen una transparència reforçada, mecanismes voluntaris d’oposició més amplis que els exigits legalment o la possibilitat de concedir un període abans d’utilitzar les dades perquè les persones puguin exercir els seus drets.
Aquestes garanties poden contribuir a obtenir una ponderació favorable, però el responsable ha de poder demostrar com redueixen efectivament l’impacte del tractament i com influeixen en el resultat de l’avaluació.
Més precisió sobre els drets de les persones i les tecnologies emergents
La nova guia també introdueix aclariments sobre la transparència i l’exercici dels drets.
Entre altres qüestions, considera una bona pràctica facilitar, quan es demani, informació sobre la ponderació efectuada, sense convertir aquesta recomanació en una obligació general de lliurar íntegrament l’avaluació interna.
Igualment, precisa alguns aspectes del dret d’oposició i de supressió, i recorda que l’interès legítim no constitueix, per si sol, una habilitació legal per efectuar decisions individuals automatitzades.
Quins sectors i tractaments es veuen principalment afectats?
Les directrius tenen un abast general i no estableixen un règim nou per a sectors concrets. No obstant això, els aclariments introduïts tenen una rellevància especial en determinades activitats.
Màrqueting, publicitat digital i comerç electrònic. És un dels àmbits més directament afectats. L’EDPB manté que el màrqueting directe pot constituir un interès legítim, però diferencia les comunicacions poc intrusives de les pràctiques que impliquen seguiment intensiu, combinació de grans volums de dades o elaboració de perfils entre diferents webs, dispositius i serveis. Aquestes darreres resulten molt més difícils de justificar. A més, s’han de respectar les normes específiques aplicables a les comunicacions comercials electròniques.
Entitats financeres, asseguradores i serveis de pagament. Els aclariments sobre prevenció del frau són especialment rellevants. La versió definitiva substitueix una formulació més rígida sobre la importància del frau per una valoració contextual de la gravetat de les seves possibles conseqüències. Tanmateix, no és suficient invocar genèricament la prevenció del frau: cal identificar els riscos concrets, justificar les dades necessàries i valorar l’impacte sobre persones que poden no haver participat en cap activitat fraudulenta. Quan existeix una obligació legal específica, aquesta pot constituir la base jurídica adequada.
Empreses amb diferents societats i departaments de recursos humans. L’EDPB incorpora exemples positius de tractaments administratius interns dins de grups empresarials, com la centralització de dades de clients o la comunicació d’oportunitats professionals als empleats. Això no significa que qualsevol intercanvi de dades dins d’un grup estigui automàticament legitimat. Cal considerar la finalitat, la necessitat, les expectatives de les persones i les garanties aplicables, especialment en l’àmbit laboral.
Empreses tecnològiques i desenvolupadors de sistemes d’intel·ligència artificial. La nova versió remet expressament a les orientacions específiques de l’EDPB sobre models d’IA. Determinades finalitats, com millorar un assistent conversacional, detectar comportaments fraudulents o reforçar la detecció d’amenaces informàtiques, poden constituir interessos legítims. Això no autoritza indiscriminadament la recopilació massiva de dades, el seu ús per entrenar models o la reutilització de bases de dades obtingudes de tercers.
Plataformes i serveis adreçats a menors. L’EDPB matisa la formulació inicial per evitar interpretar que qualsevol impacte negatiu impedeix automàticament recórrer a l’interès legítim. No obstant això, manté una protecció especialment reforçada dels menors. L’elaboració de perfils amb finalitats comercials i la publicitat dirigida a menors continuen sent pràctiques generalment difícils de conciliar amb aquesta base jurídica, sense perjudici de les prohibicions específiques que resultin aplicables.
Ciberseguretat, videovigilància i control de sistemes. La protecció dels sistemes informàtics i la seguretat física poden justificar determinats tractaments basats en l’interès legítim, però no qualsevol forma de monitoratge. És necessari valorar la proporcionalitat de la recopilació de registres, les eines de seguiment, l'anàlisi de comunicacions o els sistemes de videovigilància. La nova guia reforça la importància de valorar també les conseqüències del tractament sobre la privacitat i el comportament de les persones.
Organitzacions que comuniquen dades a tercers o a autoritats competents. L’EDPB aclareix que l’interès d’un tercer pot justificar determinades comunicacions de dades, però no genera per si mateix una obligació de comunicar-les. En casos de denúncies, reclamacions o incidents de seguretat cal distingir entre comunicacions voluntàries justificables, obligacions legals i eventuals limitacions de confidencialitat.
Què implica aquesta actualització per a Andorra?
A Andorra, sense perjudici dels supòsits en què també resulta aplicable l’RGPD en virtut del seu àmbit d’aplicació territorial o extraterritorial, l’interès legítim està regulat per l’article 6.1.f de l'LQPD, i desenvolupat per l’article 10 del seu Reglament d’aplicació.
El marc jurídic andorrà ja exigeix que l’interès perseguit sigui lícit, prou específic i real i actual, i que la seva aplicació respecti els drets i les llibertats de les persones interessades, mitjançant la corresponent anàlisi de necessitat i ponderació (l'APIL).
Per aquesta proximitat normativa, les orientacions de l’EDPB constitueixen una referència interpretativa especialment útil per a les organitzacions andorranes, tot i que cal tenir presents algunes particularitats del nostre ordenament. Per exemple, l’article 10.4 del Reglament d’aplicació de l’LQPD estableix que l’interès legítim no és una base jurídica idònia per als tractaments relacionats amb categories especials de dades personals. Igualment, aquesta base jurídica no és aplicable a les autoritats públiques quan tracten dades en l’exercici de les seves funcions.
Finalment, convé recordar que l’interès legítim continua sent una alternativa especialment útil al consentiment i molt més garantista per les persones que les autoritzacions, sempre que es compleixin els requisits legals. De fet, la normativa andorrana estableix expressament que el consentiment no pot legitimar un tractament quan sigui aplicable una altra base jurídica, com ara l’interès legítim, el compliment d’una obligació legal, l’execució d’un contracte o una missió d’interès públic.
Per tant, no es tracta de demanar sistemàticament el consentiment de les persones interessades, sinó d’identificar i justificar correctament la base jurídica que correspon a cada tractament. En aquest context, tant l’interès legítim com el compliment d’una missió d’interès públic poden constituir fonaments adequats, cadascun dins del seu àmbit d’aplicació i amb les garanties que exigeix la normativa.
Què haurien de revisar les organitzacions?
Aquesta actualització ofereix una bona oportunitat per revisar els tractaments que actualment es fonamenten en l’interès legítim.
Convé comprovar especialment si els interessos perseguits estan definits de manera concreta, si s’han valorat alternatives menys intrusives, si la ponderació reflecteix les expectatives raonables de les persones i si les mesures de protecció adoptades són suficients i estan documentades.
També és recomanable revisar les clàusules informatives, els procediments d’exercici del dret d’oposició, les comunicacions de dades a tercers i les avaluacions d’impacte quan siguin necessàries.
L’EDPB ha incorporat, a més, un diagrama de flux annex que facilita l’aplicació de les tres fases de l’anàlisi de l’interès legítim.
La conclusió és que l’interès legítim continua sent una base jurídica útil i flexible, però no automàtica. La seva solidesa depèn de la capacitat de cada organització per demostrar, abans del tractament, que l’interès perseguit és real, que el tractament és necessari i que els drets de les persones han estat degudament considerats.
Per a les organitzacions andorranes, la nova guia és una eina valuosa per revisar i reforçar aquestes justificacions, sempre dins del marc de l’LQPD i de les normes sectorials aplicables.