Què passa amb les dades mèdiques que una asseguradora ja conserva quan aquestes dades queden subjectes al dret a l’oblit sanitari?
A partir del 14 de gener de 2027, l’aplicació efectiva de la Llei 28/2025, de l’11 de desembre, per fer efectiu el dret a l’oblit sanitari, introduirà canvis especialment rellevants per a les entitats asseguradores i els mediadors que intervenen en determinades assegurances de vida vinculades a operacions creditícies.
L’impacte no es limita als qüestionaris de salut. La nova regulació obliga a revisar processos de subscripció, sistemes d’informació, terminis de conservació, proveïdors, documentació precontractual, procediments interns i mesures de protecció de dades.
Què és el dret a l’oblit sanitari?
La Llei 28/2025, de l’11 de desembre, per fer efectiu el dret a l’oblit sanitari introdueix un règim específic destinat a evitar determinades situacions de discriminació derivades d’antecedents mèdics.
En l’àmbit assegurador, la Llei se centra especialment en els contractes d’assegurança de vida vinculats a operacions creditícies, és a dir, aquells en què l’entitat financera que concedeix l’operació creditícia figura com a beneficiària de l’assegurança.
Entre els subjectes afectats hi ha les entitats asseguradores autoritzades a operar a Andorra en el ram de vida, determinats mediadors d’assegurances inscrits al registre de l’AFA i, en els termes previstos legalment, les persones o entitats a qui s’hagin externalitzat funcions.
Càncer i hepatitis C: què canvia després de cinc anys?
En els supòsits previstos per la Llei, una vegada transcorreguts cinc anys des de la finalització del protocol terapèutic sense recaiguda posterior, el prenedor queda exempt de comunicar determinats antecedents de la persona assegurada relacionats amb un procés oncològic o amb l’hepatitis C.
Si l’entitat asseguradora ja disposa d’aquesta informació, tampoc no podrà prendre aquests antecedents en consideració als efectes de contractació en els termes previstos legalment.
Això obliga a revisar no només què es pregunta al client, sinó també què passa amb la informació mèdica que l’entitat ja té als seus sistemes.
Càncer
En els supòsits previstos per la Llei, el llindar indicat és de cinc anys des de la finalització del protocol terapèutic sense recaiguda posterior.
Hepatitis C
La Llei preveu el mateix llindar temporal en els supòsits establerts, amb les conseqüències legalment previstes.
Sistemes
Cal revisar tant els canals de recollida com la informació mèdica que ja es troba als sistemes de l’entitat.
En conseqüència, els qüestionaris de salut, els reconeixements mèdics i la resta de canals de recollida d’informació hauran d’estar alineats amb aquest nou règim.
El VIH segueix un règim diferent
La situació és diferent en el cas del VIH. La Llei manté l’obligació de declarar aquest antecedent en el moment de contractar una assegurança de vida vinculada a una operació creditícia.
Ara bé, quan la persona és adherent al tractament i es troba en una situació clínica i biològica estable, acreditada mitjançant informe mèdic de l’especialista, la Llei reconeix un dret a la no-discriminació.
El canvi més rellevant des de protecció de dades: la supressió
Probablement un dels punts que exigeix més atenció des de la perspectiva de protecció de dades és la disposició transitòria segona de la Llei.
No n’hi haurà prou amb bloquejar les dades o deixar-les simplement fora d’ús.
La Llei estableix que les entitats asseguradores han d’eliminar automàticament i de manera irrevocable qualsevol dada mèdica relativa a la persona assegurada un cop transcorregut el termini establert per al dret a l’oblit sanitari, sense possibilitat de conservació o reutilització, diferenciant les dades subjectes al dret a l’oblit sanitari (hepatitis C i oncològiques) de la resta de dades de salut.
Aquesta obligació planteja una qüestió operativa important: on es troben realment les dades mèdiques dins de l’organització?
Per tant, el compliment no es pot limitar a modificar un formulari. Cal entendre tot el cicle de vida de la informació i disposar de mecanismes que permetin executar la supressió de manera coherent.
Què haurien de revisar asseguradores i mediadors?
L’adaptació requereix una revisió transversal. Entre els principals àmbits que convé analitzar hi ha els següents:
Qüestionaris de salut i processos de subscripció
Cal identificar quines preguntes poden deixar de ser procedents i impedir que informació protegida pel dret a l’oblit sigui utilitzada per valorar el risc.
Sistemes i repositoris
Cal localitzar els punts on es poden conservar dades mèdiques i establir mecanismes efectius de supressió.
Tercers i funcions externalitzades
És necessari revisar els fluxos amb mediadors, professionals sanitaris, proveïdors tecnològics, serveis de subscripció mèdica i altres tercers que puguin tractar aquestes dades.
Registre d’activitats de tractament
S’ha de valorar l’actualització del RAT per reflectir adequadament els nous criteris de recollida, ús, conservació i supressió.
Polítiques de conservació
El règim específic de les dades subjectes a l’oblit sanitari s’ha de diferenciar del règim general aplicable a la resta de documentació.
Anàlisi de riscos i AIPD
Les entitats haurien de revisar si els tractaments de dades de salut estan adequadament coberts per la seva anàlisi de riscos i, quan correspongui, per una avaluació d’impacte relativa a la protecció de dades.
Procediments interns i formació
Subscripció, comercial, administració, sistemes i les persones que participen en la valoració del risc han de saber quina informació es pot sol·licitar, quina no es pot utilitzar i què s’ha de fer si arriba igualment a l’organització.
La documentació precontractual també canvia
La Llei introdueix una obligació específica d’informació abans de contractar una assegurança de vida vinculada a una operació creditícia.
«Normes legislatives i reglamentàries en matèria d’oblit sanitari»
L’entitat asseguradora o el mediador, segons correspongui, haurà de lliurar al prenedor un document denominat «Normes legislatives i reglamentàries en matèria d’oblit sanitari».
Aquest document ha d’incorporar íntegrament les disposicions dels articles 4 a 6 de la Llei i les disposicions reglamentàries que se’n derivin.
En el moment de la contractació, el document s’ha de signar i datar i ha de quedar vinculat al contracte corresponent, en els termes establerts per la Llei, podent formar part de les condicions particulars de la pòlissa.
Per tant, no és només una qüestió de privacitat o de conservació de dades: també s’han de revisar els circuits comercials i la documentació precontractual.
I què passa amb les pòlisses que ja existeixen?
La disposició transitòria primera estableix un règim específic per als contractes existents.
Els contractes d’assegurança de vida vinculats a operacions creditícies subscrits abans de l’entrada en vigor de la Llei no hi queden subjectes fins que es produeixi una adaptació o transformació del contracte després de l’entrada en vigor.
L’AFA ja està demanant al sector que es prepari
L’adaptació no és una qüestió teòrica pendent per al 2027.
En el seu Comunicat tècnic núm. 37-2026/A, l’Autoritat Financera Andorrana ha requerit a les entitats asseguradores una anàlisi formal dels impactes derivats de la Llei 28/2025 i de la nova normativa del contracte d’assegurança.
El supervisor ha estructurat aquesta preparació en àmbits com la governança del projecte, l’adaptació al dret a l’oblit sanitari, la distribució, la formació i la comunicació.
Per als mediadors, l’AFA també ha publicat el Comunicat tècnic núm. 1-2026/M, en què destaca les noves obligacions informatives i la necessitat de revisar els procediments abans de l’entrada en vigor del nou marc legal.
Desenvolupament reglamentari: un element que encara cal seguir
La Llei remet al desenvolupament reglamentari la determinació de determinats paràmetres clínics i biològics relatius a les patologies oncològiques, l’hepatitis C i el VIH.